Després de fer la ruta pel Centre (només primària) i presentar-me a les persones que formen part del departament d'orientació (dues logoepdes, una a temps parcial, una altra a temps complet i una psicòloga, que es la meva tutora), la meva tutora, em va dir que havia pensat que ajudés a la logopeda a passar unes proves d'aptitud a P5.
Cada any a P5, 2n i 4t, passen unes proves d'aptitud per detectar possibles casos de nens amb dificultats d'aprenentatge o nens amb altes capacitats. A 6è no es passen perquè ja es fan les proves de competències bàsiques.
Vaig anar amb la logopeda i vam passar el test anomenat AEI (aptituds d'educació infantil), que mesura el llenguatge, la memòria autidita, l'espai, la grafomotricitat i alguns conceptes matemàtics. Va ser molt divertit, la veritat és que els costava una mica mantenir l'atenció, seguir les explicacions i estar asseguts tanta estona. A més vam tenir que separar alguns d'ells perquè es copiaven i ajudar-los quan ho necessitaven.
Després de passar aquestes proves, vaig revisar els quadernets i esborrar les equivocacions que ells m'havien dit. "senyo, m'he equivocat, no volia marcar aquesta, volia marcar aquesta altra".
Més tard vaig anar amb la psicologia per parlar del meu projecte i la veritat, que el primer dia va ser una mica decebedor, us explico:
Em va preguntar que havia pensat fer. La idea era que planifiqués activitats per fer tres tallers (inicial, mitjà i superior). La veritat es que esperava més informació, no coneixia als nens, no tenia accés als seus expedients, ni podia parlat amb els seus tutors, per la qual cosa no podia conèixer, els seus coneixements previs, les expectatives i interessos dels nens, les seves característiques (si eren superdotats o tenien un talent específic, etc), en definitiva tenia que preparar uns tallers per a un nens amb altes capactitats ( sense saber quines) sense conèixer-los de res.
La tutora em va comentar que al Centre treballaven les activitats tenint en compte l'enfocament constructivista, però com podia preparar els tallers perquè fos un aprenentatge siginificatiu pels nens, on ells mateixos fossin els protagonistes del seu propi procés d'ensenyament-aprenentatge, si ni tan sols els coneixia?
Per això a la meva introducció dels tallers vaig posar:
"Aquesta planificació didàctica pretén ser un instrument per a l’actuació professional del docent, és a dir orientar i guiar l’acció educativa, on les característiques individuals dels alumnes, el context institucional i social en el qual han de tenir lloc les activitats i les opcions pedagògiques i didàctiques del professor siguin factors essencials per poder-lo portar a terme.
És per tot això que, tot i que hi ha una programació d’activitats, tanmateix hi ha una intenció d’interrelació constant entre la fase de disseny i la fase de desenvolupament, la qual estarà permanentment oberta a adaptacions, revisions i modificacions, amb la finalitat que tots els alumnes, assoleixin els objectius establerts mitjançant procediments i estratègies instruccionals d’acord amb les característiques individuals".
I vaig deixar clar que les activitats es podrien modificar, en funció de les necessitats i característiques dels nens.
Què penseu vosaltres. Creieu que es poden dissenyar i planificar uns tallers sense conèixer als nens de res i sense tenir accés només a la informació que us vaig explicar a la meva anterior entrada? Penseu que aquestes activitats poden estar dissenyades tenint en compte l'enfocament constructivista?
Espero els vostres comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada